La Fageda, Santa Margarida i el Croscat

Aparcament gran al costat de la GI-524, amb plafons informatius del Parc. El camí s’enfila de mica en mica cap al sud.

Un cràter ample, fruit d’una erupció molt explosiva, cobert de bosc tret del fons, que és pastura. Al mig hi ha l’ermita romànica de Santa Margarida de la Cot. L’erupció va ser de tipus freatomagmàtic, i als vessants hi ha alzinar a la cara assolellada i bosc caducifoli barrejat a l’obaga.

L’església i la rectoria, d’origen romànic, van quedar mig enrunades pels terratrèmols del segle XV i es van refer en estil neoclàssic. Les envolten teixos, un arbre protegit. D’aquí, pel GR 2, cap a la Fageda.

Fageda a poca altitud, damunt de la lava: la poca llum que passa per les capçades, la sequedat i el sòl volcànic pobre expliquen que gairebé no hi hagi sotabosc. És excepcional perquè és plana i baixa, i creix sobre la colada del Croscat, plena de monticles característics, els tossols. Es travessa pel camí senyalitzat.

Centre d’informació de la Fageda, just a la sortida del pas subterrani que travessa la carretera. Al costat de l’escala de baixada cap a la Fageda, un monòlit recorda el poeta Joan Maragall. D’aquí, gairebé pla, cap al Croscat.

Al voltant del volcà s’hi veuen set cons laterals, formats per fuites de magma. Les extraccions de greda el van malmetre, i el 1995 es va restaurar per l’interès científic i pedagògic que té. És un volcà estrombolià, amb el con més gran de la península Ibèrica. El camí el rodeja i, pel vessant nord, passa per la vora d’un antic abocador, avui segellat. És un espai molt fràgil: no sortiu dels camins senyalitzats.

Porta d’entrada a les grederes, amb una exposició sobre l’erupció que va formar els volcans de Santa Margarida, del Croscat i de la Pomareda, i sobre l’explotació i la protecció posteriors. D’aquí es torna a l’aparcament de Santa Margarida.