Volta 360º al Pedraforca des de Gósol

Aparcament a l’entrada del poble. El nucli antic, de carrers estrets a l’entorn de la plaça Major, és al peu d’un turó amb les restes del castell, del segle XI. A la plaça hi ha l’escultura de La dona dels pans, homenatge a Picasso. Se’n surt pel carrer de Picasso i, passada la placeta de la font amb un cap de bou i el safareig, pel carrer de la Cerdanya, que esdevé el camí de la Cerdanya.

Espai obert de pastures amb vistes de la cara sud del Cadí, amb una àrea de lleure. Hi passa el GR 107, el Camí dels Bons Homes. La font raja dins d’una bassa al fons del prat. Més amunt, el camí del Pas dels Gosolans creua la Portella, un pas estret entre roques calcàries que s’obre sobre la vall de Josa i el Cadinell, i passa per la font de la Roca, sota una penya de conglomerat.

Coll ample que separa les conques del Llobregat i el Segre, pas natural entre el Pedraforca i el Cadí, sobre la vall de Gresolet. A llevant baixa el torrent de les Molleres, cap a Saldes i el Llobregat; a ponent, el riu de Cerneres, que va a parar al de Josa i, per la Vansa, al Segre. Els GR continuen cap al coll de Bauma. D’aquí, la pista ressegueix la cara nord del Pedraforca, travessant canals i barrancs que baixen cap a Gresolet; al collet del Pi Ajagut es té al davant el Gat, la silueta per on puja la via Homedes, una escalada clàssica de la cara nord.

Refugi inaugurat el 1949 en honor de l’escalador Lluís Estasen, a la jaça dels Prats, un prat al peu de les parets del Pedraforca. Estasen va ser un dels pioners de l’escalada catalana: el 1928 va obrir una via a la cara nord del Calderer, la primera gran paret escalada a Catalunya. Del refugi, el PR baixa pel bosc, travessa la tartera dels Cabirols i ressegueix el peu de la tartera de Saldes; després remunta sota les parets vermelloses del Roget, amb la serra d’Ensija i la Gallina Pelada al sud.

Estrats rics en carbó que es van explotar com a mina a cel obert: s’hi veu el color més fosc de la roca. S’hi arriba per l’antic camí ral de Saldes a Gósol, conegut com el camí dels miners, sota la gran paret sud del Pollegó Inferior.

Petit nucli del municipi de Gósol, documentat des del segle XI, amb la capella de Sant Francesc, del segle XVIII, restaurada fa poc.

Mirador amb un oratori i una placa dedicada al poble, amb vista sobre la serra del Verd, la serra d’Ensija, el Pedraforca i el castell de Gósol. D’aquí, al punt de sortida.